En format blog, els diferents posts estan ordenats temàticament segons els diferents criteris establerts a les bases del Concurs d’Idees per a Vallcarca.
Esperem que algunes idees us inspirin!
Idees Projecte BATECS
Idees i projecte
3. Sostenibilitat i eficiència
Baixa petjada ecològica: Aspectes com l’eficiència energètica i la reducció dràstica del consum d’aigua han d’esdevenir de vital importància. Per tant, tots els materials usats en les noves edificacions i rehabilitacions han de ser de baixa petjada ecològica i de carboni.
Energies renovables: s’instal·laran captadors solars als espais públics en la mesura del possible, i a les cobertes tant pel consum propi dels edificis com per compartir amb les altres edificacions del barri mitjançant una xarxa.
Els edificis nous hauran de ser d’alta eficiència energètica, i els que es rehabilitin hauran d’assegurar una millora substancial. També s’afavorirà la reducció del consum d’aigua potable, ja que els nous habitatges disposaran d’instal·lació de recuperació d’aigües grises i, en la mesura del possible, sistemes de fitodepuració que en permetin el seu aprofitament posterior.
- Pels carrers i carrils bici, ja us hem explicat a l’apartat 1.1 Connector verd que proposem un disseny de carrers que enforteix la seguretat vial i peatonal. Però aquesta idea també serveix per utilitzar els carrers i els carrils bici com a eines urbanes sostenibles per l’aprofitament de les aigües pluvials per ser zona de riera natural.
Font i exemple:
https://www.massdot.state.ma.us/Portals/8/docs/SBLG/Chapter3_GeneralDesign.pdf
- Edificis d’habitatge: Bugaderies comunitàries, abans explicades més en detall. Model de vida eco-sostenible amb esperit comunitari practicat a molts altres països per estalviar energia i aigua i també potenciar les relacions veïnals
- Edificis d’habitatge: L’aigua calenta potable s’escalfarà aprofitant el calor que genera el funcionament de l’aire condicionat i la calefacció, impulsats per una màquina de Volum Refrigerant Variable (VRV) amb recuperació de calor de màxima eficiència energètica
- Edificis d’habitatge: Es reciclarà l’aigua de la dutxa y del lavabo de forma ecològica, sense ús de productes químics, per omplir la cisterna del WC i així estalviar l’ús d’aigua
- Edificis d’habitatge: Per obtenir una alta eficiència energètica, utilitzar bons materials ecològics , sostenibles, reciclats o de proximitat com ara productes amb etiqueta ECO o BIO, amb Declaració Ambiental de Producte (DAP) o provinents de boscs sostenibles (PEFC), lliures de compostos orgànics volàtils (COV), amb contingut de material reciclat de proximitat (KM0) a l’hora de construir els aïllaments tèrmics de les parets, tàbiques interiors i el terra (amb planxes de suro natural), i els tancaments (amb fusteria d’alumini i cristalls aïllants)
- Edificis d’habitatge: Regulació de la pressió i del cabal d’aigua: les aixetes de les cuines i de les dutxes tindran regulació de cabal, així com un sistema de regulació de la pressió per a reduir el consum d’aigua
- Terrats als edificis d’habitatge i d’alguns equipaments: Instal·lar plaques solars per generar energia per l’edifici. També caldrà destinar lloc als terrats per als horts comunitaris.
Exemple d’horts als terrats:
2. Tipologies d’habitatge i cohesió social
Objectius habitatges: implantació de noves tipologies d’habitatge que puguin fer compatible l’habitatge i el taller i que maximitzin la seva relació amb els espais lliures. Es poden proposar alternatives com ara cooperatives d’habitatge com a element afavoridor de la transformació inclusiva i col·lectiva. I es valorarà que els edificis incorporin usos comunitaris mixtes per potenciar que s’hi duguin a terme activitats.
Objectius cohesió social: habitatges de tipologia diversa per a persones de diferents edats, model familiar o estrat econòmic, per crear així un barri inclusiu. També es projectaran nous espais amb mixtura d’usos en els àmbits educatiu, esportiu, social i cultural, i es dissenyaran habitatges productius que incloguin tipologies com ara casa-taller, casa-despatx o casa-comerç.
- Les cases ubicades a diferents nivells per aprofitar els desnivells semblen idònies per fer-ho tot accessible. Un exemple d’equipament fet en desnivell que pot inspirar la ubicació d’ un edifici d’ús comunitari en els desnivells del barri: http://terra-award.org/project/laureate-cultural-public-facilities-ambepussa-community-library/?lang=es amb imatges a continuació. Aquest equipament podria ser destinat a activitats musicals: locals d’assaig de música (bucs de música), que no n’hi ha a la zona (només al Centre Cívic del Coll). Entenem que l’ajuntament ja té plans per convertir Can Carol i el Consolat Danès en Centre Cívic i espai d’activitats culturals, casal de gent gran, etc.
Exemple d’edifici en desnivell:
- Anteriorment Vallcarca tenia masies. Apostem per aquest concepte de cases baixes per respectar la integració estètica amb el barri a l’hora de fer proposta d’habitatges de protecció oficial. Masies modernes a Vallcarca que tinguin varietat de tipologia d’habitatges dins la mateixa masia: habitatges petits, grans i mitjans per obtenir un veïnat amb diversitat de classe social, edat, gènere, origen, etc. Aquestes masies tindrien diversos espais compartits per “fer barri” i estalviar energia; que tinguin terrasses, locals de celebració d’aniversaris o per fer xerrades, debats o reunions. També proposem que tinguin bugaderies comunitàries amb sistema de seguretat i planificació intel·ligent via sistemes senzills online i/o a pantalles localitzats dins de la bugaderia.
A continuació expliquem més detalladament el conjunt de propostes referents als espais comunitaris dins dels habitatges de protecció oficial.
- Fer servir els terrats per activitats innovadores: hort de plantes medicinals o conreus que no requereixin subsòl profund, parcs per a nens, … com que les alçades no poden ser molt grans s’haurà de respectar sempre el nivell del pont com a referència d’alçada.
Exemple d’horts i zones comunitàries al terrat:
- Locals de les plantes baixes dels edificis d’habitatge:
- Assignar zones comunes pel veïnat als locals dels baixos que donen als patis (d’ús exclusiu dels veïns de cada finca per fer, per exemple, reunions de veïns i veïnes o celebracions d’aniversaris dels petits)
- Els locals de planta baixa dels edificis que donin al carrer serien locals destinats al petit comerç del barri tipus tallers, botigues, cafeteries, etc.
- Bugaderies comunitàries. Manera de viure comunitària practicada a molts països per estalviar energia, espai i aigua. També per potenciar la cohesió veïnal i la sensació d’unitat:
Assignar zones comunes a algunes parts dels terrats que no siguin ja zones de plaques solars ni d’horts comunitaris, ja que es poden utilitzar com a terrassa comunitària, zona de descans o joc, i per prendre el sol. Exemples:
1.4 Mobilitat sostenible i accessibilitat
Objectius: solucions enginyoses i amb estalvi de recursos a les dificultats causades per el desnivell, i la manera d’aprofitar la pròpia edificació per a generar connexions entre carrers i accés als habitatges. Es reforçarà la xarxa de transport públic a la zona i es prioritzarà la mobilitat de vianants i bicicletes, facilitant la connectivitat transversal entre un costat i altre de l’avinguda de Vallcarca. També es facilitarà l’accés als parcs.
- Escales mecàniques que pugen des de Avinguda Vallcarca fins al pont, a banda Besòs i Tibidabo. Hi ha una vella porta al pont, utilitzar aquesta obertura existent per unir l’avinguda amb el pont sense tocar el pont
- Ascensor des del pont fins a l’Avinguda Vallcarca, a banda Besòs. Hi ha una porta al costat de la antic consolat de Dinamarca. Utilitzar obertura existent per no tocar el pont, i unir l’Avinguda Vallcarca amb el pont també per questa banda. Unir ambdós llocs amb el petit parc de la antiga Font de la Nina i la Zona dels Tobogans. Font i exemple de projecte d’ascensor a Pamplona: http://www.pamplona.es/verPagina.asp?idPag=956&idioma=1
- Per ajuntar transversalment un costat i un altre de l’Avinguda Vallcarca així com per unir via verda que uneixi amb els jardins Manuel Blancafort podríem fer un altre pont. Però aquest que sigui peatonal i finançat amb crowdfunding i que llueixi un disseny més modern, lleuger i transparent. Exemple i font pont crowfunding: http://www.morethangreen.es/puente-peatonal-luchtsingel-urbanismo-crowdfunding-en-rotterdam
- Mobilitat segura ja que es tracta d’un barri amb molts peatons que han de creuar els carrers per anar d’una banda de Vallcarca a l’altra: proposem semàfors intel·ligents que es posen en vermell quant un vehicle s’apropa a més de 40 km/hora a 10 metres de cada semàfor
- Proposem voreres més amples i definides amb carril bici i carril ample per la millorar la seguretat dels vianants. La definició i separació dels carrils serien amb divisor continu de franja de gespa per evitar accidents causats per la velocitat que molts ciclistes agafen en els carrers empinats del barri
- Ascensors al metro de Vallcarca: posaríem un ascensor per unir l’Avinguda Vallcarca amb les taquilles del metro, i encara dos ascensors més, per unir la zona de les taquilles amb les dues andanes del metro
1.3 Patrimoni i identitat del barri
Objectiu: crear i potenciar recorreguts i espais que posin en valor i reconeguin el patrimoni del barri, com Can Carol i la Casa del Consolat. També es potenciaran nous itineraris d’accés als edificis d’interès patrimonial i als espais singulars del barri. Així, es respectarà el patrimoni natural i ambiental existent –es conservaran els Jardins del Consolat–, i es valorarà la conservació dels arbres, sistemes i fauna existents. També es respectarà el patrimoni hídric com rieres, fonts, mines d’aigua i construccions hidràuliques com la Font de la Nina i l’aqüeducte de Turull. Finalment, es mantindrà la placeta d’accés al metro com a espai de trobada veïnal, amb sòl permeable i zones verdes.
- Zones verdes i petits parcs al barri: crear un parc a l’antiga Font de la Nina (que s’ha de mantenir) amb la finalitat d’unir les zones del barri entre el pont i l’Avinguda Vallcarca, i entre les dues parts del barri separades per l’avinguda Vallcarca (C/Gustavo Adolfo Bécquer i C/Gomis) i així donar més vida al barri i una major sensació de seguretat i de possibilitats d’esbarjo.
- Reivindicar l’art del graffiti que hi ha a gran part de la zona. És molt del barri!
- Zona dels Tobogans de Vallcarca pels petits (diferents mides per a diferents edats, de 2 a 14 anys més o menys). Aquesta zona que connecti amb la zona verda/parc de la Font de la Nina. També posaríem una àrea d’activitats per a nens més petits (bebès) i per a gent gran en aquesta zona. La idea dels tobogans és doble: poder emprar algun tobogan per salvar desnivells i, a l’hora, servir de connexió. Aquesta idea possibilitaria que el parc d’oci de tobogans portés famílies a la zona i dinamitzés el barri els caps de setmana. Els jardins de l’antic Consolat han de tenir accés per la seva part que dóna als tobogans i així connectar de manera agradable el pont amb l’altra part del barri.
Exemple i font: http://salgueiras.blogspot.com.es/2016/04/toboganes-fuera-del-parque.html
- La caseta de l’antiga fusteria a la plaça del metro és l’única que queda i s’hauria de restaurar i de mantenir integrada amb la resta d’edificis nous, en record al barri antic. No enderrocar!
Imatges: L’antiga fusteria de Vallcarca a la placeta del metro
- Anomenar “Plaça de la Memòria” a l’espai on es troba el mural d’HIJ@S Barcelona, prop de la plaça coneguda com a Plaça de Farigola. Donar importància a la memòria històrica i a la vegada al patrimoni del barri de Vallcarca, de la ciutat de Barcelona, de la regió de Catalunya i de l’estat Espanyol. Inspirar-nos en el treball de memòria històrica de l’Argentina que ha crescut a Barcelona durant els últims 30 anys, justament al barri de Vallcarca. Aquest lloc porta molts anys com a testimoni de la lluita genèrica per a la conservació de la memòria històrica i ha arribat a formar part de la identitat de barri. Per tant considerem que aquesta plaça mereix tenir aquest nom. El nomenament d’aquesta plaça com a “Plaça de la Memòria” seria un nou símbol de modernitat política de la ciutat de Barcelona donant importància a la memòria històrica com a concepte necessari per qualsevol poble per poder donar un futur a les següents generacions. Tots i totes som fills i filles de la mateixa història.
Font: http://hijosbarcelona.org/fosas-espana
1.2 Model de barri
Es valorarà positivament que la nova ordenació recuperi el caràcter del barri, adaptant-se a la topografia existent i minimitzant els moviments de terra. El model de barri que es proposi haurà de permetre espais per a la productivitat, com ara plantes baixes amb comerços o locals per a desenvolupar-hi diverses activitats, i espais públics que permetin les relacions socials i lliures que puguin acollir horts i/o mercats.
- Promoure la cultura, perspectiva de gènere, la literatura, l’art, i tenir en compte els habitants del barri de diferents edats i poders adquisitius. Potenciar la memòria històrica entre el veïnat d’ara i el que vindrà a formar part del barri.
- Assignar un lloc proper a l’estació de metro de Vallcarca per posar un mercat ecològic, creant un espai de petit comerç del propi barri com projecte pioner. La finalitat seria de donar força al comerç local, els productes ecològics de km zero i a la vegada iniciar un projecte d’empoderament de dones del barri ja que es podria promocionar l’emprenedoria dels comerciants d’aquest mercat ecològic de mena igualitària i inclusiva
- La pista esportiva sortint del metro de Vallcarca: amb la finalitat de promoure la diversitat esportiva de diverses edats i gèneres, afegiríem una pista rodona per patinar o fer teatre a l’aire lliure, per exemple
- Seguretat: il·luminació (per exemple els carrils bici i peatonals, parc de la Font, il·luminar suaument el pilars del mateix pont de Vallcarca des de baix cap a dalt). Il·luminació als carrers, a les cruïlles de carrers i zones amb poca il·luminació nocturna
- Emprar Algatectura per a l’edifici de l’institut….: Edificios de algas: edificio que se calienta y se refrigera gracias a las algas de su fachada se inauguró en Hamburgo hace dos años. Cuando la luz del sol incide en los paneles de algas, estas hacen la fotosíntesis, multiplicándose y emitiendo calor, que es almacenado después en tanques subterráneos. La ‘algatectura’ podría convertirse en la tendencia urbanística del futuro: algunos arquitectos aseguran que los techos de los grandes aeropuertos o de los centros comerciales se convertirán en la residencia de estos organismos marinos, más eficientes energéticamente que los árboles.
- Institut amb pista poliesportiva (fotoluminescent també?) al terrat. Aquest terrat poliesportiva podria oferir accés lliure pel veïnat i si té èxit també es podria fer una altra sobre del terrat del centre cívic amb un ús d’oci i esportiu diferent, o prioritzant l’ús per gent gran o dones per exemple. En qualsevol cas, la idea de les pistes poliesportives pels veïns i veïnes és que siguin d’accés lliure però controlat mitjançant codis; amb sistema tipus “smart/intel·ligent” que sigui administrat online de manera gratuïta, automàtica i amb DNI de la persona que vulgui fer-ne ús, gestionat gratuïtament per l’administració del barri, així també es fomenta el sentit de responsabilitat col·lectiva i de seguretat reforçada. Exemples de terrats amb parcs i pistes poliesportives:
1. Integració amb l’entorn i identitat del barri
1.1 Connector verd, fins a 10 punts
Connector verd: es potenciarà el caràcter de corredor Collserola-Ciutadella, previst al Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona, i la connexió mediambiental i de vianants del Park Güell, el parc de la Creueta del Coll i el parc del Putxet.
- Carrils bici fotoluminescents unint els dos eixos, amb zones verdes de gespa marcant entorn dels camins protegits per una franja de palmeres o arbrat. Aquesta idea té impacte ecològic positiu, explicat més en detall a l’apartat 3, de sostenibilitat i eficiència al nostre projecte d’idees. Font: https://www.massdot.state.ma.us/Portals/8/docs/SBLG/Chapter3_GeneralDesign.pdf
- Una altra idea pels carrils bici és: iluminar las carreteras de noche con la luz solar del día. Ejemplo Nuenen (Holanda) un carril bici inspirado en el cuadro ‘La noche Estrellada’ de Van Gogh. El suelo se tiñe de verde creando un mágico efecto, como si las bicicletas circularan sobre millones de luciérnagas. Además de por su belleza, la obra del arquitecto Daan Roosegaarde destaca por su carácter sostenible: ha usado un material que absorbe la luz solar durante el día y que genera la luz fluorescente durante la noche. Su idea es reemplazar en un futuro las líneas de la carretera con este peculiar sistema.
Font i exemple carrils bici fotoluminescents:
- Eix de Collserola cap al Parc de la Ciutadella: Palmeres i franja de gespa (potser també arbrat)
- Eix del Parc del Putxet cap al Parc de la Creueta del Coll: Palmeres (potser també arbrat similar al que hi ha a aquell parc)
- Eix Parc Güell-Passatge Turull- Jardins Maria Baldó- noves zones a la nostra área d’actuació i cap amunt al Putxet- Fer eix verda continua sobre el plànol com a proposta de continuïtat encara que no formi part de les bases
- On hi ha la cantera d(c/farigola) posaríem un espai verd i horts per mantenir visible la cantera, que és gairebé única a Barcelona i per tant forma part de la identitat del barri.
Punt de partida & lema
Un barri que mai ha deixat de moure’s, malgrat que l’hagin volgut aniquilar.
Una gent que mai ha deixat de lluitar, incansable.
Vallcarca mai ha deixat de bategar.
Per això redescobrim el seu pols, recuperem la sang que corre per les seves venes i convertim les zones d’actuació en el cor del barri. Un barri fet a escala humana, solidari, enèrgic, vital… amb un centre que bombeja vida a la resta, i que uneix, recorda, respira i integra.
BATECS.
Criteris per a la nova ordenació
Font: http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/concurs-vallcarca
L’àmbit del concurs se situa a l’entorn de l’avinguda de Vallcarca, 86-132 i abasta una superfície de 15.443 m2. Els criteris que serviran per valorar les propostes rebudes i que indiquen les característiques que haurà de complir la futura ordenació del barri.
Els projectes presentats es valoraran amb un màxim de 100 punts, d’acord amb criteris per a la nova ordenació següents, descrits en detall a l’Annex 4 de les bases, que tindran la següent ponderació:
1. Integració amb l’entorn i identitat del barri, fins a 65 punts.
2. Tipologies d’habitatge i cohesió social, fins a 20 punts.
3. Sostenibilitat i eficiència, fins a 15 punts.
Dades bàsiques i peticions
Resum estadístiques habitants del barri vallcarca i Penitents
Últim informe amb dades del 2015, font: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/documents/barris/28_GR_Vallcarca_2016.pdf
Població
Total: 15.508
Homes: 7.223
Dones: 8.285
Estructura d’edats
% grup 0-3 anys: 3.6%
% grup 0-15 anys: 14.4%
% grup 16-64 anys: 62.35%
% grup 65 i més anys: 23.1%
Resum de les peticions de les associacions del barri de Vallcarca
Peticions exposades per les associacions del barri a la jornada oberta al veïnat de presentació del concurs d’idees per a Vallcarca, fonts: Per una banda la assistència a aquesta jornada de Barbara Bender, coautora d’aquest projecte d’idees BATECS i per altra banda l’informe oficial de l’ajuntament de Barcelona: http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Vallcarca-Informe-Participacio-JornadaOberta.pdf
Taula de Vallcarca: Institut Vallcarca. Una Vallcarca que volem que sigui amable, verda, sostenible, única, amb espai públic, amb habitatge assequible, amb equipaments i justa socialment. El millor barri possible.
Associació Pro Vallcarca: Horts, espais verds a C/Bécquer/Farigola. Protegir el nucli històric.
Associació Gràcia Nord: Rambla Verda a l’Avinguda Vallcarca. Poliesportiu per totes les edats (inclòs gent gran). Ascensor entre Viaducte Vallcarca i metro.
Assemblea de Vallcarca: Stop gentrificació. Protegir el nucli antic, Can Carol i el Consolat. Aturar els enderrocs i la inclusió de solars privats al debat públic. Retorn del comerç de barri i dels petits tallers que doti de vida el barri de nou. Un pla d’habitatge que asseguri un accés plural i no elitista a l’habitatge. Model d’habitatge cooperatiu i productiu amb espais per a casa-tallers i amb unes alçades harmonitzades. Respectar el patrimoni hídric característic del barri i el patrimoni vegetal i cultural. Implementar sistemes de drenatge sostenible urbà, edificis d’eficiència energètica i impulsar espais de sostenibilitat i autogestió de vida tot garantint la pervivència dels ja existents, com l’hort de Farigola. Desmotoritzar el barri facilitant la mobilitat peatonal i de bicicleta del barri, assegurant la interconnexió per a la gent gran.
BATECS. VALLCARCA 